FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
[o tenir un fetge de rajada] Suportar, tolerar, veure impassiblement, coses que, a altri, els afectarien, els mourien a obrar, etc. treure el fetge per la boca Fatigar-se granment. fetge de vaca Terra argilosa vermella o bruna. fetge de vaca Bolet de soca de l'ordre de les tricolomatals, de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar sobre, especialment en litúrgia. imposar les mans Consagrar o beneir algú en certes cerimònies. Li va imposar les mans sobre el cap. Posar, fer suportar, a algú (una càrrega, una obligació, un deure, una pena, etc.). Els deures que el càrrec li imposa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Suportar en els altres (alguna cosa que desaprovem). Són mancaments que no es poden tolerar. Deixar-ho passar sense consentir-ho expressament. El Govern no hauria de tolerar aquestes manifestacions. Resistir sense dany l'acció (d'una metzina, d'un medicament, d'una condició adversa). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat d'exhauriment o grossa disminució de forces, de pèrdua de potència, produïts per un treball excessiu. Morir de la fatiga. Suportar la fatiga. Resistir a la fatiga. Alleujar la fatiga. Respirar amb fatiga. Allò que és causa de cansament o fatiga. Les fatigues de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
no-metàl·lica destinats a suportar temperatures elevades. Els forns es revesteixen de material refractari. Element o peça fets de materials refractaris. Maó refractari. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat, virtut, de qui sap suportar els mals amb fortitud, sense plànyer-se'n. Ell es pren el seu mal amb paciència. Tenir una paciència de sant. Armar-se de paciència. Qualitat de qui suporta amb calma l'espera d'una cosa que tarda, la durada d'un treball. Esperar algú [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
més grossa del tac de billar. Cosa que molesta. Haver-lo de suportar cada dia: ja és una porra. Què tanta porra! fer porra Els caçadors, no matar res quan surten a caçar. Bossa 8. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
primera Metafísica . Reflexió metòdica i crítica sobre la naturalesa, els pressupòsits, l'orientació, etc., d'un àmbit de la cultura. Filosofia de la ciència, del dret, de l'art, de la religió. Saviesa de qui sap suportar les vicissituds de la vida. Prendre's [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
enemics. Oposar resistència. Jo em resisteixo a creure-ho. Ell vol emportar-se'm; però jo m'hi resisteixo. Aguantar, suportar sense cedir, sense flaquejar, etc. La biga no podrà resistir tant de pes. Jo no sé com podeu resistir les seves impertinències. [...]
